Cada dia passejo amb el meu gos per la rambla del meu barri. Durant aquests passejos, sovint sento el soroll de les obres que estan fent a les vies del tren que hi ha just a sota de la rambla. Fins ara, aquest remor era només una molèstia quotidiana, però en llegir l’enunciat d’aquesta tasca, vaig començar a mirar-ho a través d’una altra perspectiva: vaig descobrir una frontera amagada. Mentre a dalt de la rambla la vida flueix (Imatge 3: serenor de la rambla), la gent camina, els infants juguen, els gossos exploren (Imatge 2: la llibertat a l’espai), afloren converses, se sent la pau dels arbres i la llum. A sota, hi ha el món del ciment, la pols, el soroll, les màquines i el treball invisible (Imatge 1: la duresa del món de les obres).
A través d’aquestes fotografies he volgut compartir amb vosaltres aquest contrast entre dos espais que es troben en el mateix lloc, però que tenen un significat molt diferent. La rambla és un espai de pas obert, accessible i amable, mentre que les vies representen un territori tancat, perillós i reservat a uns pocs treballadors. És curiós pensar com aquesta separació vertical genera una gran desigualtat d’experiències i percepcions (Imatges 4 i 5: frontera invisible): uns passegen i gaudeixen, mentre altres treballen i aguanten el soroll de la maquinària.
M’ha agradat reflexionar envers aquesta frontera invisible, que representa un límit simbòlic que separa dues realitats molt diferents, tot i ser molt properes. La meva ciutat està plena de fronteres invisibles i he après que a través de la mirada artística, podem apreciar millor aquestes diferències que solen passar desapercebudes pels nostres ulls.
Bon dia companys i companyes, a continuació enganxo el meu relat:
Les arts han tingut un pes important al llarg de la meva vida, tot i que la seva presència s’ha anat transformant en funció del moment vital en què em trobava. Diferents camins artístics m’han acompanyat des de la meva infància, com serien la dansa, la lectura o la música. Amb el pas del temps, però, hi ha altres disciplines que s’han incorporat en la meva vida, com la costura o la cuina.
L’objectiu d’aquest relat és fer una ullada al transcurs de la meva vida, i revisar quines expressions artístiques m’han anat acompanyant, reflexionant sobre el seu paper en el meu desenvolupament tant personal com educatiu.
Els primers records artístics que em venen al cap són de la meva etapa escolar. Recordo les classes de plàstica, on fèiem un munt de coses manuals i teníem molt espai per experimentar artísticament: fèiem collage amb retalls de revistes, treballàvem amb fang, treballàvem el puntillisme i fins i tot fèiem murals col·lectius. En l’àmbit de pintura i les manualitats, sempre he tingut dificultats tècniques en comparació amb altres companys; per exemple, el meu traç al dibuixar no era gaire precís, però això no vol dir que no gaudís de totes les activitats de la mateixa manera que altres companys.
En l’àmbit musical, vaig fer música i piano durant uns cinc anys. En aquesta etapa se’m va introduir al llenguatge musical i em van ensenyar un munt de coses. Tot i que amb el temps ho vaig deixar per falta de temps, la música continua sent un fil conductor de la meva vida.
No recordo exactament si la meva gran afició per la lectura va començar a l’escola o a casa; el que sí que recordo era com gaudia llegint, i anant a la biblioteca municipal algun cap de setmana amb el meu pare. La lectura em va acompanyar durant tota la meva etapa de Primària; recordo com devorava llibres. Una anècdota que de tant en tant em recorda la meva mare és que, quan a la nit no podia dormir, ella em deia que agafés un llibre i m’acabaria entrant la son, i acabava succeint tot el contrari: la meva mare apareixia una bona estona després i jo estava endinsada dins del llibre, completament desperta.
(Adjunto dues de les meves col·leccions de llibres preferida de quan anava a Primària).
A casa també vaig descobrir la meva afició per la fotografia quan em van regalar la primera càmera. Aquesta em va obrir una nova manera de mirar el món, on, a través de l’objectiu, podia estar atenta als detalls i reinterpretar la realitat que m’envoltava.
De forma paral·lela a l’escola, vaig iniciar-me en la dansa, concretament en el hip-hop. A través del moviment vaig aprendre a canalitzar energia i també aconseguia expressar-me d’una manera que mai abans havia experimentat. Ballar es va convertir en una experiència alliberadora per a mi, tot i que en aquell moment no acabava de ser conscient d’aquest fet.
En començar l’etapa de l’ESO, el pes de les arts visuals i plàstiques va disminuir a l’escola. Recordo que teníem menys espai per a l’expressió lliure; les activitats se centraven més en l’aprenentatge de tècniques com la perspectiva, fet que em va portar a perdre l’interès progressivament. Pel que fa a la música dins l’escola, igual que les arts plàstiques, també va perdre pes en el currículum. Tot i això, jo seguia tenint un gran contacte amb la música, ja que continuava ballant, i en aquesta etapa el ball es va consolidar com una part fonamental de la meva vida i de la meva identitat, tant personal, com artística, com social. Els dies de ball es van convertir en dies de desconnexió amb la resta i en una mena de connexió amb mi mateixa.
(Imatge del meu grup de competició de ball a l’ESO)
En començar l’ESO, em van regalar el meu primer mòbil, fet que va acabar amb el meu hàbit lector. Va ser un canvi radical: les estones que dedicava a llegir es van convertir en estones digitals. En definitiva, durant tota l’ESO i batxillerat em vaig limitar a llegir les lectures obligatòries, i potser de forma puntual, alguna comèdia romàntica, però que realment no m’acabaven d’agradar.
A l’ESO, però, vaig descobrir un passatemps que vaig gaudir molt, tot i que no em va durar gaire: el teixir amb agulles i la costura. Per a mi era un moment de desconnexió, de relaxació i de concentració en l’elaboració de peces creatives i úniques.
(Imatge de jo amb una bufanda que vaig fer a 2n de l’ESO)
Pel que fa al cinema, va ser durant l’etapa de batxillerat quan va començar a tenir més pes en la meva vida i que a dia d’avui segueixo gaudint. Igual que la fotografia, tant en viatges com en la quotidianitat de la meva vida, m’agrada utilitzar la càmera com a eina per observar i reinterpretar el món, captant detalls, paisatges o persones.
(Imatge d’una de les meves pel·lícules preferides. I al costat, una fotografia feta fa uns mesos a el Caire, Egipte).
Tot i que ja mai toco el piano, considero la música un dels pilars fonamentals de la meva vida; em sento molt connectada amb ella. Gaudeixo molt d’ella tant a casa com assistint a concerts i cantant a casa, tot i que no tingui grans habilitats: forma una part essencial de qui soc.
En els últims anys he descobert la meva fascinació per la cuina. Abans, em feia mandra cuinar, ho veia com una obligació i no m’agradava estar una hora cuinant per després menjar-m’ho en 10 minuts. El fet que la meva parella es dediqui profesionalment a la cuina m’ha ajudat a despertar aquest interès. Ara, gaudeixo d’aquesta hora cuinant, inclús m’agrada buscar noves rreceptes i combinars sabors i textures, entenc la cuina com una forma d’expressió.
(Imatge d’un plat que vaig cuinar fa uns dies: Contracuixes de pollastre amb puré de patata i salsa. Al costat, una imatge del procés de creació d’uns pantalons)
Fa un parell d’anys he recuperat el meu hàbit lector, i tot i que és cert que no disposo de gaire temps per dedicar-li a la lectura, després de tants anys sense llegir, he tornat a gaudir-ne. Alhora que aquest retrobament amb la lectura, he tingut un retrobament amb la costura i el teixit, que s’han convertit en un passatemps on tinc constància i que gaudeixo molt.
(Imatge d’un dels meus llibres preferits actualment)
Fent una ullada enrere, penso que la meva educació artística ha tingut tant moments d’intensitat com moments més absents. La meva relació amb les arts ha estat molt diversa: de la lectura apassionada infantil al buit lector adolescent, de la constància amb la dansa al redescobriment amb la costura. Penso que cada etapa ha aportat diferents perspectives a la meva forma de viure l’art i m’ha ajudat a desenvolupar una identitat creativa particular.
Com a futura docent, aquesta trajectòria em fa reflexionar sobre com d’important és donar un paper central i global a l’art a les escoles, com a eina per potenciar la creativitat, l’expressió personal i l’esperit crític. Estic motivada a voler ser una mestra que ofereixi un ampli ventall d’opcions, permetent als infants experimentar, sortir de la seva zona de confort i trobar la disciplina que més els permeti créixer personalment.
En aquest mapa he intentat plasmar les diferents vessants d’art que m’han acompanyat al llarg del temps. Cada branca representa una part de mi i una manera de connectar amb el món. Aquest mapa és un reflex de com l’art forma part de la meva identitat i del meu creixement personal. A partir d’una imatge central meva, s’hi despleguen les diferents vessants que tenen presnència en la meva vida.
Bona nit companyes, aquí adjunto el meu vídeo presentació, on parlo una mica sobre mi i sobre els meus pensaments envers l’educació artística i sobre el que espero de l’assignatura.
Públic 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.