Registre 5 – Frontera sonora des de casa

Fa els últims dies que estic malalta i no he pogut sortir gaire al carrer, així que he hagut de buscar a casa una manera de continuar treballant la idea de límit i frontera. D’aquesta manera, he escoltat el meu entorn amb una atenció diferent, i he construït un registre sonor de dos minuts, captant el contrast de la vida domèstica i el paisatge acústic del carrer.

Durant el primer minut es poden sentir els sons de casa meva mentre es feien diferents tasques quotidianes: la campana extractora, el soroll de recollir el rentavaixelles, la rentadora en marxa i el so del robot aspirador. Aquests sons els acostumo a viure com un fons automàtic, i cap al minut 1:10, apareix fins i tot el soroll de les potes del gos caminant pel parquet, un detall espontani i recorda que a les llars hi ha moltes petites presències invisibles.

Cap al minut 1:20, el registre canvia i passa a l’exterior, aquí el so és diferent: ocells, trànsit… M’ha cridat l’atenció com, malgrat la proximitat física, aquests sons tenen un ritme i una energia molt diferents del que passa a dins.

A través d’aquest contrast m’ha ajudat a entendre que la frontera entre interior i exterior, a banda de ser arquitectònica, també és sonora. El límit físic és el vidre de la finestra que separa dues realitats acústiques que conviuen al mateix temps, però que no es barregen. Aquest registre m’ha demostrat que fins i tot dins de casa es poden trobar diferències quan t’atures a escoltar-les.

https://drive.google.com/file/d/1mkFG-1HHcJiaJD0ZCl-KuhFMZe4dEOcH/view?usp=drive_link

Registre 3: Escaparats que separen

El carrer de Sants i Creu Coberta, conegut popularment com un dels carrers comercials més llargs d’Europa, és molt més que un seguit de botigues: és un paisatge social on es reflecteixen diferents maneres d’entendre el barri, les tradicions, el consum i la vida quotidiana.
De forma indirecta, els aparadors reflecteixen desigualtats i transformacions. Com podem veure a les imatges, una sabateria de tota la vida comparteix vorera amb una gran cadena de telefonia, i una petita merceria continua resistint a la vora de franquícies de gran renom. En aquest carrer hi conviuen dues realitats oposades: la proximitat i la globalització.
Aquests aparadors dibuixen fronteres invisibles, on els vidres ja no són només elements arquitectònics, sinó fronteres simbòliques que separen els veïns dels clients, és a dir, la vida local del consum global i accelerat.
Aquesta diferència afecta la identitat del barri. La globalització està fent desaparèixer els comerços de proximitat, i amb ells, part de la memòria i de l’ànima del carrer.
En definitiva, el carrer de Sants, amb els seus quilòmetres d’aparadors, és un mirall urbà: reflecteix la barreja de passat i present, de tradició i modernitat, de convivència i desigualtat. Els aparadors no només mostren productes: mostren realitats socials que conviuen, es reflecteixen i, sovint, es miren sense tocar-se.

https://drive.google.com/drive/folders/1bUZhDWPBGYLu0GFSWdecwbNEDsCMESEN?usp=drive_link

Registre 2: Els límits del parc

Els dimecres a la tarda, solia quedar amb les meves amigues per jugar a futbol al parc de sota de casa meva. És un parc obert durant el dia, amb vida, amb gossos passejant, però té una frontera invisible: la incertesa de l’hora del tancament. El parc sempre s’ha obert cap a les nou del matí, però cada dia el tanquen a una hora diferent, a vegades a les set, d’altres abans, i mai sabíem si podríem acabar l’entrenament de futbol. Aquest fet va fer que ens canséssim d’aquell parc, i vam deixar d’anar.

Aquest espai públic, que hauria de ser de tothom, és un lloc amb límits canviants i arbitraris, on la llibertat d’ús depèn d’una clau o d’un horari incert. Durant el dia, hi transiten veïns, infants i també persones sense llar que troben un lloc per descansar. Però arriba la nit i el parc deixa de ser públic i aquestes persones són expulsades d’aquest refugi.

A través del meu vídeo, he volgut ensenyar aquesta frontera invisible, que determina qui pot gaudir de l’espai i qui queda exclòs. Considero que els límits no sempre són físics, a vegades són horaris, claus o decisions que marquen diferències respecte a la participació i la inclusió dins del barri.

https://drive.google.com/file/d/1p9rat5JTL5jBhKOkR0zQjSm8tZi8awXM/view?usp=drive_link

Registre 1: les vies sota la rambla

Cada dia passejo amb el meu gos per la rambla del meu barri. Durant aquests passejos, sovint sento el soroll de les obres que estan fent a les vies del tren que hi ha just a sota de la rambla. Fins ara, aquest remor era només una molèstia quotidiana, però en llegir l’enunciat d’aquesta tasca, vaig començar a mirar-ho a través d’una altra perspectiva: vaig descobrir una frontera amagada. Mentre a dalt de la rambla la vida flueix (Imatge 3: serenor de la rambla), la gent camina, els infants juguen, els gossos exploren (Imatge 2: la llibertat a l’espai), afloren converses, se sent la pau dels arbres i la llum. A sota, hi ha el món del ciment, la pols, el soroll, les màquines i el treball invisible (Imatge 1: la duresa del món de les obres).

A través d’aquestes fotografies he volgut compartir amb vosaltres aquest contrast entre dos espais que es troben en el mateix lloc, però que tenen un significat molt diferent. La rambla és un espai de pas obert, accessible i amable, mentre que les vies representen un territori tancat, perillós i reservat a uns pocs treballadors. És curiós pensar com aquesta separació vertical genera una gran desigualtat d’experiències i percepcions (Imatges 4 i 5: frontera invisible): uns passegen i gaudeixen, mentre altres treballen i aguanten el soroll de la maquinària. 

M’ha agradat reflexionar envers aquesta frontera invisible, que representa un límit simbòlic que separa dues realitats molt diferents, tot i ser molt properes. La meva ciutat està plena de fronteres invisibles i he après que a través de la mirada artística, podem apreciar millor aquestes diferències que solen passar desapercebudes pels nostres ulls.

https://drive.google.com/drive/folders/1v1JnCj5qsADfH8bSrWZQxHt9Lm8haoE0?usp=drive_link