Bona tarda, adjunto el meu text final, i l’enllaç al meu drive.

Aquest projecte d’educació artística neix de l’observació del meu entorn quotidià i de l’anàlisi des de la noció de límit, frontera i diferència. Durant aquest procés he pogut treballar tant amb registres visuals i sonors, dins del meu propi barri, on cada dia recorro i fins ara, havia viscut com un escenari neutre. A través d’aquest repte, he pogut prendre consciència que aquests espais que semblen ordinaris estan replets de fronteres invisibles que condicionen profundament la manera com s’habiten.

He pogut reflexionar sobre el fet que les fronteres no sempre són evidents, gràcies als diferents registres. En el cas de la rambla, el límit és vertical i simbòlic: dos mons que conviuen en un mateix espai, però que ofereixen experiències completament desiguals. A través d’aquesta observació vaig entendre que la proximitat en l’espai no garanteix una igualtat d’experiències.

Altres registres, com el del parc, mostren un altre tipus de frontera, en aquest cas, temporal i normativa. L’horari transforma un espai públic en un lloc inaccessible, on les institucions decideixen quan i com es pot habitar l’espai del barri. Aquesta idea s’accentua amb els registres dels aparadors i dels desnonaments, que mostren fronteres clarament econòmiques. A través de la repetició d’imatges de portes tancades i edificis buits, he observat patrons d’exclusió que solen passar desapercebuts en la nostra quotidianitat. 

El registre sonor m’ha permès ampliar la dimensió del límit. La diferència entre l’interior de casa i la voràgine del carrer m’ha ajudat a entendre que la frontera entre espais no només és arquitectònica, sinó també sensorial. Parar atenció i escoltar, ha estat una manera diferent de percebre els límits i d’ampliar la mirada en com aquests condicionen la nostra experiència de l’espai.

Com assenyala Dolors Mata Codesal, els registres visuals són una gran eina per donar sentit a l’experiència quotidiana i fer visibles les diferents realitats que sovint queden ocultes. En aquest projecte, a través de la fotografia i l’enregistrament de sons, m’ha ajudat a crear un procés de reflexió i reinterpretació del meu entorn més proper. Els diferents registres m’han ajudat a repensar el barri i a entendre’l com un espai més complex, on romanen grans diferències.

En definitiva, a través d’aquest treball he pogut transformar la meva manera mirada cap al meu barri. Caminar, observar i escoltar són grans eines per escoltar l’espai que habito i per prendre consciència de les fronteres que m’envolten, i construeixen formes d’alteritat. L’experiència m’ha confirmat que l’entorn quotidià pot ser un espai de reflexió artística i crítica, i que l’art ens ajuda a qüestionar allò que a vegades donem per fet.

https://drive.google.com/drive/folders/1Tr0Me1Tze3enFS3WGdPmnwvE4VEAoJ3e?usp=sharing