Fa els últims dies que estic malalta i no he pogut sortir gaire al carrer, així que he hagut de buscar a casa una manera de continuar treballant la idea de límit i frontera. D’aquesta manera, he escoltat el meu entorn amb una atenció diferent, i he construït un registre sonor de dos minuts, captant el contrast de la vida domèstica i el paisatge acústic del carrer.
Durant el primer minut es poden sentir els sons de casa meva mentre es feien diferents tasques quotidianes: la campana extractora, el soroll de recollir el rentavaixelles, la rentadora en marxa i el so del robot aspirador. Aquests sons els acostumo a viure com un fons automàtic, i cap al minut 1:10, apareix fins i tot el soroll de les potes del gos caminant pel parquet, un detall espontani i recorda que a les llars hi ha moltes petites presències invisibles.
Cap al minut 1:20, el registre canvia i passa a l’exterior, aquí el so és diferent: ocells, trànsit… M’ha cridat l’atenció com, malgrat la proximitat física, aquests sons tenen un ritme i una energia molt diferents del que passa a dins.
A través d’aquest contrast m’ha ajudat a entendre que la frontera entre interior i exterior, a banda de ser arquitectònica, també és sonora. El límit físic és el vidre de la finestra que separa dues realitats acústiques que conviuen al mateix temps, però que no es barregen. Aquest registre m’ha demostrat que fins i tot dins de casa es poden trobar diferències quan t’atures a escoltar-les.
https://drive.google.com/file/d/1mkFG-1HHcJiaJD0ZCl-KuhFMZe4dEOcH/view?usp=drive_link
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.